Airtècnics ha desenvolupat dos tipus de cartutxos compatibles amb el dispositiu Wellisair, els de D-limoneno i els de peròxid d'hidrogen (H2O2), tots dos testats en seguretat i eficàcia contra virus, bacteris i qualitat de l'aire (VOCs, partícules i olors).

Gràcies a la tecnologia innovadora i patentada basada en Processos d'Oxidació Avançada (AOP, en anglès), Wellisair utilitza els radicals hidroxil per a inactivar el 99,9% de microorganismes, eliminar olors i reduir els Compostos Orgànics Volàtils (VOCs, en anglès) i les partícules PM que hi ha en suspensió.

Els radicals hidroxil netegen l'atmosfera

El radical hidroxil és una molècula formada per un àtom d'hidrogen i un àtom d'oxigen amb un electró lliure (desaparellat). És la més inestable entre les Espècies Reactives d'Oxigen (ROS, en anglès), es tracta d'un dels gasos més reactius de l'atmosfera. Si es supera el llindar tolerat per les cèl·lules, l'estrès oxidatiu generat pels efectes nocius dels radicals hidroxil dóna lloc a la mort cel·lular. La naturalesa empra radicals hidroxil degut a la seva capacitat per a netejar l'atmosfera, ja que actua com un “detergent” en l'aire, trencant altres gasos.

Els radicals hidroxil són producte de gran quantitat de reaccions intercomunicades. En l'aire lliure es formen principalment per la fotólisis de l'ozó, mentre la font principal a l'interior és la ozonólisis d'alquè.

Els alquens en general són font de radicals hidroxil, però el D-limoneno destaca entre els altres per ser l'alquè amb major capacitat de generar radicals hidroxil en un lloc tancat en reaccionar amb l'ozó. El D-limoneno és una substància natural derivada dels cítrics i que estructuralment és un terpè.

La controlada quantitat d'ozó emesa per Wellisair (< 0,02 ppm) és suficient per a generar els primers radicals a contactar amb el D-limoneno, que a causa de la seva alta inestabilitat reaccionaran originant altres espècies com a oxigen (O2), aigua (H₂O) o diòxid de carboni (CO₂). A mès, compleix amb els límits adoptats per l'Institut Nacional de Seguretat i Salut (INSS). Dins d'aquests paràmetres s'inclouen les emissions d'ozó (<0,05ppm) i de peròxid d'hidrogeno (<1ppm o <0,1mg/m³). Wellisair ha estat testat en laboratoris independents i compleix àmpliament amb tots dos límits.

El procés de “peroxono” és un AOP basat descomposició de l'ozó, en aquest cas emès en baixes concentracions pel dispositiu després d'entrar en contacte amb el peròxid d'hidrogeno procedent del cartutx, donant com a resultat molècules d'aigua (H₂O), oxigen (O2) i radicals hidroxil principalment. A més, el peròxid d'hidrogen genera radicals hidroxil quan la llum solar incideix sobre aquest amb una longitud d'ona menor a 360 nm. D'aquesta manera, la llum que incideix a través de la finestra afavoreix un ambient oxidatiu.