Cap als anys 90, investigadors de la NASA van generar radicals hidroxils i altres superoxids amb la finalitat d'evitar que s'acumulessin compostos orgànics en les naus durant missions espacials[1]. Des de llavors, l'interès en la seguretat i la seva eficàcia contra Compostos Orgànics Volàtils -VOCs en anglès-, bacteris i virus no ha deixat de créixer.
El dispositiu compleix, d'acord amb l'avaluació realitzada per e-Testing Laboratory en 2020, les restriccions respecte el “ús de substàncies perilloses en aparells elèctrics i electrònics”.
No hem de confondre el radical hidroxil de l'ambient amb el de l'organisme. En els nostres cossos actuen com a molècules senyalitzadores de la inflamació: són mediadors químics produïts per algunes cèl·lules immunitàries en entrar en contacte amb uns certs patògens, com els bacteris. Aquests radicals són presents de manera natural en la troposfera en una concentració aproximada de 0.05 ppm[2], encara que variable segons l'estació de l'any, el moment del dia i la posició en el globus (de 105 a 107 molècules per cm³)[3] concentració molt major que la que hi ha habitualment en interiors, de l'ordre de 105 molècules per cm³ encara que pot augmentar fins a 106 [4].
Els radicals hidroxils presents en l'aire no poden penetrar en el nostre organisme, ni en animals, insectes o plantes[5], a causa de la coexistència amb ells durant l'evolució. Les cèl·lules del cos han desenvolupat molts mecanismes enzimàtics i no enzimàtics per a inactivar-los, els anomenats mecanismes antioxidants. Concretament, la pell i les membranes mucoses s'han convertit en barreres capaces de neutralitzar els radicals, per la qual cosa no afectaran els teixits del cos.
Mentre que la producció de radicals hidroxil (OH·) és segura, les emissions d'ozó (O3) i de peròxid d'hidrogen (H2O2) han de controlar-se i complir els requeriments dels organismes reguladors de salut internacionals.
L'emissió màxima d'ozó recomanada és de 0.05 ppm d'acord amb l'OMS (Organització Mundial de la Salut)[6], l'OSHA (Occupational Safety and Health Administration)[7] i la FDA, en aquest últim cas sent recomanacions específicament per a aparells de desinfecció[8]. L'emissió màxima de peròxid d'hidrogen recomanat per la OSHA per a una jornada de 10 horas7 és d'1 ppm.
Es conclou que el purificador compleix aquestes restriccions sent 0.016 ppm la màxima emissió d'ozó (reportat pel laboratori Intertek en 2018), i 0.64 ppm[9] l'emissió màxima de peròxid d'hidrogen.